llançar al mercat
Emetre títols.  

llançar una emissió de valors
Emetre formalment títols perquè els puguin adquirir possibles subscriptors.  

llarg termini
Expressió subjectiva segons el referent de què es tracti. Amb caràcter general, es pot considerar que el llarg termini ha de ser almenys superior a un any.  

llei de l'escassesa
Axioma econòmic segons el qual els béns l’oferta dels quals no respon suficientment a la seva demanda s’han de racionar de manera directa o indirecta (per exemple, augmentant molt els seus preus).  

llei de l'oferta
Axioma econòmic segons el qual, si no canvien la resta de les variables, la quantitat oferta d'un bé augmenta en la mesura en què ho fa el seu preu.  

llei de l'oferta i la demanda
Axioma econòmic segons el qual el preu d'un bé s'estableix en el punt en què la quantitat oferta s'iguala amb la quantitat demandada.  

llei de la demanda
Axioma econòmic segons el qual, si no canvien la resta de les variables, la quantitat demandada d'un bé disminueix en la mesura en què augmenta el seu preu.  

llei de la productivitat marginal decreixent
Principi segons el qual a partir d’un determinat nivell de producció l'augment de la quantitat produïda és cada vegada menor respecte als recursos utilitzats.  

llei de la utilitat marginal decreixent
Principi segons el qual a partir d’un determinat nivell de consum disminueix la utilitat obtinguda per unitat de bé consumit.  

Llei del mercat de valors
Es tracta de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors, que regula la informació borsària, la intermediació en el mercat de valors i l’oferta pública de títols, així com les mateixes borses i institucions que participen en el mercat de valors.  

llei dels rendiments decreixents
Principi del liberalisme econòmic segons el qual, a partir d’un determinat nivell, els rendiments són decreixents malgrat que augmenti la producció, ja que les unitats produïdes van perdent qualitat.  

Llei de societats anònimes
Es tracta del Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de societats anònimes.  

llei d’Okun
Principi desenvolupat per l'economista Arthur Okun el 1962 segons el qual la taxa de desocupació varia un 1% per cada canvi cíclic del 2% o el 3% en el PIB i en el sentit oposat a aquest.  

lleis del mercat
Principis que regeixen en la pràctica el comportament de l’oferta i de la demanda en cada un dels mercats dels diferents sectors econòmics.  

lleis d’Engel
Relacions observades per l'estadístic alemany del segle XIX Ernst Engel entre la despesa dels consumidors i les variacions en el seu nivell de renda, mentre que les altres variables romanen constants.  

lleoní
Aquell contracte que només és avantatjós per a una de les parts.  

lletra
Denominació abreujada de la lletra de canvi, títol de crèdit en el qual el lliurat s'obliga a pagar al lliurador o al beneficiari un import en una data de venciment especificada.  

lletra acceptada
Lletra en la qual el lliurat ha estampat la seva signatura en el document com a acceptació de fer-ne fet el pagament.  

lletra a cobrar
Lletra de canvi pendent de cobrament.  

lletra a dia cert
En contraposició amb la lletra a la vista, lletra en la qual figura una data exacta de venciment.  

lletra a la vista
En contraposició amb la lletra a dia cert, lletra que no té una data exacta de venciment, sinó que s’ha de pagar a la seva presentació.  

lletra avalada
Lletra que té el pagament garantit d’una manera total o parcial per un tercer, que es converteix en deutor solidari.  

lletra bancària
Mitjà de finançament de les societats que consisteix en una lletra lliurada per un banc i acceptada per aquesta societat. Es pot considerar un sinònim de “pagaré d'empresa”.  

lletra creuada
Lletra que suposa l'emissió d'una altra. Ambdues són acceptades recíprocament per dues o més persones físiques o jurídiques.  

lletra d'empresa
Mitjà de finançament de les societats que consisteix en en una lletra lliurada per un banc i acceptada per aquesta societat. Es pot considerar un sinònim de “pagaré d'empresa”.  

lletra de canvi
Denominació completa de la que es coneix popularment com lletra. És un títol de crèdit en el qual el lliurat s'obliga a pagar al lliurador o al beneficiari un import en una data de venciment especificada. La lletra de canvi pot ser objecte d’endós.  

lletra del Tresor
Títol de deute públic a curt termini, emès pel Tresor, per un valor nominal de 1.000 euros i amb venciments de tres, sis o dotze mesos.  

lletra descomptada
Lletra que ha estat lliurada a una entitat de crèdit per al seu abonament anticipat a canvi d'una comissió i dels interessos corresponents.  

lletra en blanc
Lletra en la qual s'han omès tots o alguns dels requisits formals. És vàlida si es completa abans del venciment.  

lletra financera
Lletra emesa amb la finalitat de finançar una societat a curt termini sense que sigui conseqüència de cap operació comercial.  

lletra negociable
Lletra endossable.  

lletra protestada
Lletra que, pel fet de no haver estat pagada al seu venciment, es duu davant notari per mirar d'aconseguir-ne el cobrament forçós.  

lletra retornada
Lletra impagada.  

lletres, bons i obligacions de l'Estat
Títols de deute emesos per l'Estat. Es diferencien en el fet que les lletres són a curt termini (normalment fins a un any); els bons, a mitjà termini (normalment fins a tres anys), i les obligacions, a més llarg termini.  

lleva de capitals
Mesura estatal per als casos d'emergència mitjançant la qual s'exigeix un tribut sobre el capital o el patrimoni que es posseeix.  

lleva sobre el capital
Mesura estatal per als casos d'emergència mitjançant la qual s'exigeix un tribut sobre el capital o el patrimoni que es posseeix.  

llibertat d'entrada
En el context del comerç internacional, absència de barreres duaneres o d'un altre tipus que impedeixin o dificultin l'entrada de productes en un país.  

llibertat de comerç
Principi de les relacions mercantils segons el qual els intercanvis comercials s’haurien de portar a terme en qualsevol mercat, sigui nacional o internacional, sense traves duaneres ni d'un altre tipus, i tenint en compte tan sols les lleis del mercat.  

llibertat de preus
Principi segons el qual els preus vigents en un mercat els ha de determinar el lliure joc de l’oferta i la demanda, sense intervenció estatal o bé reduint aquesta al mínim indispensable.  

llibreta d'estalvis
Cartilla on s'anoten les operacions dutes a terme en un compte d'estalvis.  

llicència
1. Document administratiu pel qual s'autoritza a exercir una activitat.  
2. Permís.  

llindar de benefici
Punt en el desenvolupament d'una societat a partir del qual es comencen a generar beneficis nets.  

llindar de rendibilitat
Xifra a partir de la qual la societat comença a generar beneficis.  

llista de paritats
En el context dels mercats de divises, relació dels tipus de canvi d'una divisa en relació amb unes altres.  

lliurador
Persona o entitat que expedeix una lletra de canvi, un pagaré, un xec o una altra ordre de pagament.  

lliurar
1. Emetre una lletra de canvi, un pagaré, un xec o qualsevol altra ordre de pagament.  
2. En un context mercantil, ordenar el pagament d'un import o el lliurament de mercaderies a un tercer per compte de l’ordenant.  
3. Lliurar títols cedits a un comprador.  

lliurat
1. Persona contra la qual es gira una lletra de canvi o una altra ordre de pagament.  
2. Entitat de crèdit contra la qual s'expedeix un xec.  

lliure canvi
Corrent econòmic nascut el segle XVII com a contrapartida al mercantilisme. Defensa la llibertat de comerç entre països, sense intervenció dels Estats i sense traves proteccionistes. El proteccionisme és la figura totalment oposada al lliurecanvisme.  

lliurecanvista
Persona física o jurídica que practica el lliure canvi o Estat que ho permet.  

lliure empresa
Una de les característiques del liberalisme econòmic, que consisteix en la llibertat de constitució, establiment i actuació de les societats, que se supediten únicament a la legalitat vigent i a les lleis del mercat.  

Lloyd's of London
Mercat a l'engròs d’assegurances i reassegurances amb seu a Londres, de gran importància internacional.