TAE
Acrònim de taxa anual equivalent, tipus d'interès efectiu cobrat o pagat anualment en les operacions de préstec o de dipòsit una vegada capitalitzat per interès compost.  

taló
Precedent dels xecs expedits a càrrec d'un compte corrent en el qual l'expressió 'Pagueu per aquest xec' es reduïa a 'Pagueu', per la qual cosa en dret no es podia sotmetre a la mateixa obligació de pagament que als xecs.  

talonari
Petita llibreta que conté una sèrie de xecs numerats correlativament, en els quals figura el número del compte corrent de càrrec, en blanc i llests per a ser utilitzats.  

tancament borsari
Moment en el qual finalitza la sessió en la borsa i es marca el preu de tancament de les cotitzacions en aquest dia.  

tancament d'una posició
Extinció dels acords existents entre una cambra de compensació i una entitat que incompleix per tal d’evitar que augmentin les pèrdues de la primera per les posicions obertes amb la segona.  

tancar una posició
En el context del mercat d'opcions, efectuar una operació amb les mateixes característiques que la que va donar origen al contracte, però de signe contrari.  

TARGET
Acrònim de Trans-European Automated Real-Time Gross Settlement Express Transfer System (sistema automatitzat transeuropeu de transferència urgent per a la liquidació bruta en temps real).  

targeta de crèdit
Targeta magnètica emesa per les entitats financeres, els grans magatzems o altres entitats, l'ús de les quals com a mitjà de pagament està molt estès. En molts casos permeten també retirar de caixers automàtics, que atorguen crèdit al seu usuari fins a una quantitat determinada i al tipus d'interès acordat; els càrrecs es difereixen aleshores fins a una data determinada.  

targeta de crèdit coemesa
Modalitat de targeta de crèdit personalitzada, de manera que és emesa conjuntament per una entitat financera i per una societat que ofereix béns o serveis, que l'accepta en les seves transaccions i n’assumeix el risc. L'entitat financera només hi aporta el finançament.  

targeta de dèbit
Targeta magnètica emesa per les entitats financeres, els grans magatzems o altres entitats, que pot ser utilitzada com a mitjà de pagament o per a realitzar operacions en un caixer automàtic, i en la qual els càrrecs es realitzen sense diferiment en el pagament.  

targeta de dèbit diferit
Targeta magnètica emesa per les entitats financeres, els grans magatzems o altres entitats, que pot ser utilitzada com a mitjà de pagament o per a realitzar operacions en un caixer automàtic, i en la qual és permès el diferiment del pagament fins a una data determinada.  

targeta de garantia de xecs
Targeta emesa com a part d'un sistema concebut per a garantir els xecs.  

targeta electrònica
Qualsevol tipus de targeta que, mitjançant una banda magnètica llegible per a un dispositiu electrònic, permet la realització d'operacions de pagament o similars. És sinònim de “targeta magnètica”.  

targetahavent
Tenidor o titular d'una targeta.  

targeta intel·ligent
Targeta magnètica utilitzada com a mitjà de pagament, que pot ser de prepagament, i en el xip de la qual es van registrant les operacions realitzades.  

targeta magnètica
Qualsevol tipus de targeta que, mitjançant una banda magnètica llegible per a un dispositiu electrònic, permet la realització d'operacions de pagament o similars. És sinònim de “targeta electrònica”.  

tarifa
Taula de preus, comissions, drets, quotes tributàries, etc.  

tarifa de primes
Catàleg en el qual figuren els tipus de prima aplicables als diversos riscos.  

tarifa mínima
Comissió mínima que s’ha de cobrar per una operació, sigui quin sigui el seu import.  

tarifa preferencial
Tarifa cobrada als millors clients.  

tarificació
Càlcul realitzat, una vegada estudiades les dades estadístiques pertinents, per a assignar a cada risc el tipus de prima corresponent.  

tassa amb ansa
En l'anàlisi xartista, figura alcista que consisteix en dos sòls arrodonits, amb el segon més petit que el primer, per la qual cosa simula el perfil d'una tassa amb la seva ansa.  

taula d'amortització
En el context de l'amortització d'un actiu, taula en la qual s'indica la quota anual d’aquest actiu al llarg del seu període de vida, la depreciació acumulada i el valor pendent.  

taula de canvis
En contraposició amb els mercats electrònics o telefònics, lloc físic en el qual es negocia la compravenda de divises.  

taula de mortalitat
Quadre on s'indiquen les possibilitats de defunció d'una col·lectivitat de persones de conformitat amb els càlculs actuarials.  

taula financera
Quadre utilitzat per a simplificar els càlculs matemàtics, proporcionant els valors de diferents expressions utilitzades en el món de les finances, segons varien el temps i el tipus d'interès.  

taula input-output
Quadre on es representen les entrades i sortides de béns i serveis entre sectors industrials, entre departaments d'una mateixa societat, etc.  

tauró
Inversor especulador adinerat que adquireix un paquet d’accions d'una societat per a fer-se amb el seu control amb l'única intenció de vendre-la per parts (venent els seus actius, venent les seves filials, etc.), partint de la base que la societat dividida valdria més, o de desprendre's dels títols si adquireixen un valor elevat en el mercat.  

taxa
1. Indicador bàsic que consisteix en una relació entre dues variables o magnituds.  
2. Tribut imposat al gaudi de certs serveis o a l'exercici de determinades activitats.  

taxa actuarial
1. Import pagat per unitat de capital assegurat.  
2. Relació entre el rendiment d'un préstec o el cost d'un emprèstit i l'import total d'aquest préstec o emprèstit, respectivament.  

taxa anual equivalent (TAE)
Tipus d'interès efectiu cobrat o pagat anualment en les operacions de préstec o de dipòsit una vegada capitalitzat per interès compost.  

taxació
1. Estimació del valor d'un bé o servei.  
2. Anàlisi d'un sinistre realitzat per un perit taxador.  
3. Document emès pel perit taxador.  

taxa cupó
Tipus d'interès fix pagat per l'emissor d'instruments a llarg termini.  

taxa d'activitat
Relació entre la població activa i la població total.  

taxa d'activitat relativa
Relació entre la població activa i la població que es troba en edat de treballar.  

taxa d'actualització
Relació entre el valor futur, trobat mitjançant càlcul financer en funció de la variable temps, i el valor present d'una suma de capital.  

taxa d'amortització
Coeficient que, una vegada aplicat a la base amortitzable, dóna com a resultat la quota d'amortització de cada període.  

taxa d'atur
Relació entre els aturats i la població activa.  

taxa d'expansió
Percentatge en el qual augmenta una variable indicativa de la situació econòmica (PNB o PIB en el cas d'un país, xifra de negocis en el cas d'una societat, etc.). És sinònim de “taxa de creixement econòmic”.  

taxa d'inflació
Augment que experimenten els preus en un any mesurat de manera percentual.  

taxa d'intercanvi
Percentatge sobre l'import de la transacció que ha de ser abonat a l'entitat emissora de la targeta amb la qual s'ha efectuat una operació.  

taxa d'interès
Percentatge, expressat normalment en termes anuals, que s'aplica per a calcular els interessos pagadors pel diner pres en préstec, o a percebre en el cas del diner prestat o dipositat en compte. És sinònim de “tipus d'interès”.  

taxa de benefici
Relació entre els guanys obtinguts i el capital invertit.  

taxa de canvi
Cotització d'una divisa mesurada en unitats d'una altra.  

taxa de conversió
Proporció indicativa del nombre de títols nous als quals es té dret per cada títol convertible.  

taxa de creixement econòmic
Percentatge en el qual augmenta una variable indicativa de la situació econòmica (PNB o PIB en el cas d'un país, xifra de negocis en el cas d'una societat, etc.).  

taxa de descompte
Coeficient utilitzat per a calcular el valor en el present d'una renda o d'un capital futurs, en funció del tipus d'interès i del temps.  

taxa de guany
Relació entre la plusvàlua i el capital.  

taxa del mercat
Terme mitjà del cost percentual de la captació de recursos aliens en el mercat, incrementat, si s’escau, pels costos d'operació de les entitats de crèdit.  

taxa de palanquejament
Relació entre l'endeutament a llarg termini i els fons propis.  

taxa de plena ocupació
Percentatge de persones que poden estar aturades en una economia sense considerar que hagi deixat d'existir la plena ocupació. Se sol xifrar en el 5,5%.  

taxa de prima
Tant per cent o tant per mil que s'aplica sobre el capital assegurat amb la finalitat d'obtenir la prima per a cada tipus de risc.  

taxa de redescompte
Tipus de descompte del banc central per als efectes descomptats per les entitats financeres.  

taxa de referència
Tipus d'interès utilitzat com a base per al càlcul d'un altre tipus d'interès.  

taxa interbancària
Tipus d'interès al qual les entitats de crèdit es presten els seus excessos de liquiditat.  

taxa interna de rendibilitat (TIR)
Tipus de descompte que iguala el valor en el present dels fluxos d'entrada positius amb el flux de sortida inicial i altres fluxos negatius posteriors.  

taxa marginal de substitució
Taxa a la qual un recurs ha de substituir un altre perquè el producte sigui constant.  

taxa mitjana de rendiment
Resultat percentual que s'obté en dividir el terme mitjà de guanys anuals després d'impostos pel valor comptable de la inversió mitjana.  

taxa natural
Tipus d'interès al qual tendeix el mercat després de tenir variacions més o menys pronunciades durant algun temps.  

taxa natural de desocupació
Taxa de desocupació associada a la producció potencial, en la qual els preus i els salaris es troben en equilibri i no reben pressions a l'alça.  

taxa nominal
Valor del tipus real al qual se suma el percentatge de la inflació.  

taxa real
Tipus d'interès nominal deduïda la taxa d'inflació.  

taxa spot
Tipus de canvi que s'aplica en les compres immediates de divises.  

T-Bond
Bo del Departament del Tresor dels Estats Units, amb venciment a 10 anys o més, que només paga impostos a nivell federal i que té un valor nominal mínim de 1.000 dòlars.  

Techmark
Segment de la Borsa de Londres en el qual cotitzen les societats de noves tecnologies.  

Techmark Mediscience
Segment de la Borsa de Londres en el qual cotitzen les societats mèdiques i sanitàries.  

tempesta financera
Crisi en els mercats monetaris, de valors o de divises.  

tendència
1. Com a significat general en el món de l'economia, sentit ascendent, descendent o horitzontal al qual tendeix una variable.  
2. En el context borsari, sentit ascendent, descendent o horitzontal al qual tendeixen les cotitzacions en un moment determinat.  

tendència alcista
Tendència a l'alça de qualsevol variable, ja sigui un índex, la inflació o qualsevol altra.  

tendència baixista
Tendència a la baixa de qualsevol variable, ja sigui un índex, la inflació o qualsevol altra.  

tendència horitzontal
Tendència a mantenir-se en els mateixos valors de qualsevol variable, ja sigui un índex, la inflació o qualsevol altra.  

tendència primària
En el context borsari, tendència a molt llarg termini, més d'un any, que abasta diversos cicles econòmics complets amb les seves corresponents fases alcistes i baixistes.  

tendència secundària
Tendència a mitjà termini, entre diverses setmanes i un trimestre, considerada una interrupció dins de la tendència primària; per tant, es mou en el sentit oposat a aquesta.  

tendència terciària
Tendència de molt curta durada, de com a màxim dues o tres setmanes, que es dóna com a conseqüència d'una situació conjuntural o especulativa.  

tenidor
1. Propietari legítim d'un títol o valor.  
2. Persona física o jurídica que és posseïdora d’un efecte mercantil.  

tenidor d'accions
Persona física o jurídica que és propietària legítima d’accions. És sinònim d'”accionista”.  

tenir liquiditat
Disposar de diner en efectiu o d’actius financers convertibles en efectiu de manera fàcil i ràpida.  

tensió de tresoreria
Dificultats de liquiditat i de finançament causades per desfasaments en els fluxos de caixa.  

teoria de Dow
Teoria formulada per Charles H. Dow a la fi del segle XIX, per la qual cosa es considera l'origen de l'anàlisi tècnica. Va ser un dels creadors de l'índex Dow Jones d'industrials (Borsa de Nova York): mitjançant l’estudi d’aquest índex va tractar de descriure el comportament del mercat en general. No va intentar anticipar les tendències per a adoptar una decisió aprofitant l'evolució futura previsible dels mercats de valors, sinó que va tractar de reconèixer l'aparició de mercats alcistes o baixistes.  

teoria de la utilitat cardinal
Teoria proposada per Von Neuman i Morgenstern en els anys 40 del passat segle, segons la qual les persones tracten de maximitzar el valor esperat d'algun tipus d'utilitat i no el valor esperat monetari.  

teoria de la utilitat marginal
Teoria segons la qual a mesura que augmenta el nivell de consum d'un bé, les aportacions a la utilitat realitzades pels últims increments són decreixents.  

teoria econòmica
Conjunt de principis derivats de l'observació i l’estudi dels esdeveniments econòmics, les interaccions entre agents econòmics, la formulació de prediccions sobre el desenvolupament futur de l'economia, etc.  

teoria quantitativa del diner
Teoria de determinació del nivell de preus que estableix una relació directa entre la quantitat de diner i el nivell de preus d'una economia. Part de l'equació de canvi, de conformitat amb la qual el valor de les transaccions realitzades en una economia és igual a la quantitat de diner existent pel nombre de vegades que aquest s'intercanvia.  
Es va formular en la segona meitat del segle XVI i s’atribueix a Jean Bodin, tot i que n’hi ha una primera formulació de Martín de Azpilicueta. David Hume la va formular amb més claredat i Fisher, a principis del passat segle XX, la va dotar de contingut econòmic. La teoria es representa en l'equació: PT = MV, sent P el nivell de preus, T el nombre de transaccions, M la quantitat de diner i V el nombre de vegades que el diner canvia de mans.  

tercia parte
1. En castellà, tercera part, és a dir un terç.  
2. Tribut que pagaven antigament les cases de Madrid en equivalència de la regalia d'estança i que equivalia a la tercera part de la renda.  

termes monetaris, en
Expressió macroeconòmica utilitzada per a denotar el creixement d'una dada econòmica respecte a una altra de més antiga sense tenir en compte la inflació.  

termes nominals, en
Expressió macroeconòmica utilitzada per a denotar el creixement d'una dada econòmica respecte a una altra de més antiga sense tenir en compte la inflació. És sinònim de 'en termes monetaris'.  

termes reals, en
Expressió macroeconòmica utilitzada per a denotar el creixement d'una dada econòmica respecte a una altra de més antiga tenint en compte la inflació.  

termini
1. Cada un dels desemborsos regulars parcials que es realitzen en compliment d'una obligació de pagament.  
2. Període de temps establert per al compliment d'una obligació de pagament.  

termini d'arrendament
Període no cancel·lable pel qual l'arrendatari ha contractat l'arrendament d'un actiu, juntament amb qualsevol opció mitjançant la qual aquest tingui dret a continuar amb l'arrendament, amb pagament addicional o sense, sempre que a l'inici de l'arrendament es tingui la certesa raonable que l'arrendatari exercirà aquesta opció.  

termini de carència
Període de temps en el qual no s'amortitza el capital d'un crèdit o préstec, i només se n’abonen els interessos.  

termini de carència absoluta
Període de temps en el qual ni s'amortitza el capital d'un crèdit o préstec ni es paguen interessos, sinó que s'acumulen al principal.  

termini de gràcia
Període de temps que es concedeix a un prestatari perquè resolgui algun incompliment sense penalitzar-lo.  

termini de subscripció
Període de temps al llarg del qual els accionistes poden subscriure accions noves o els tenidors de bons o obligacionistes convertibles poden convertir-les en accions.  

termini de subscripció preferent
Període de temps al llarg del qual només els antics accionistes poden subscriure accions noves.  

terra
Des del punt de vista de l'economia, un dels tres factors de producció, juntament amb el capital i el treball. S'entén per 'terra' el conjunt dels recursos naturals obtinguts directament del planeta.  

terra cremada
Estratègia desesperada per a evitar una OPA hostil que consisteix a vendre els principals actius de la societat per a desincentivar l’inversor.  

test àcid de liquiditat
Modalitat de la ràtio de liquiditat en la qual es comparen els actius més fàcilment disponibles (efectiu, accions negociables i comptes per cobrar) i el passiu a curt termini o circulant.  

testaferro
Persona que apareix com a titular en els negocis d'una altra persona, que és el veritable negociador o contractant.  

tick
En el context dels mercats de futurs, unitat mínima a la qual es pot moure a l'alça o a la baixa una opció o un futur.  

tier 1
Terme relacionat amb l’Acord de Basilea II corresponent als fons propis de major qualitat dins dels considerats sota els criteris del Banc de Pagaments Internacionals (BIS). Està format pels recursos propis comptables, més els interessos minoritaris (incloses les participacions preferents), menys les deduccions.  

tier 2
Terme relacionat amb l’Acord de Basilea II corresponent als fons propis que no compleixen els criteris necessaris per a formar part de tier 1 de conformitat amb el que estableix el Banc de Pagaments Internacionals (BIS). Es considera capital suplementari i està format pels finançaments subordinats, més el fons d'obra social invertit en immobles (en el cas de les caixes d'estalvis), més els fons genèrics, menys les deduccions i ajustaments.  

tipus
Relació entre variables econòmiques expressada de forma relativa de l'una respecte a l'altra.  

tipus d'emissió
Preu al qual es realitza una emissió de valors.  

tipus d'interès
Percentatge, expressat normalment en termes anuals, que s'aplica per a calcular els interessos pagadors pel diner pres en préstec, o a percebre en el cas del diner prestat o dipositat en compte.  

tipus d'interès efectiu
Valor del tipus d'interès nominal menys el percentatge d'inflació corresponent.  

tipus d'interès efectiu d'un instrument financer
Tipus que iguala exactament els fluxos d'efectiu a cobrar o pagar estimats al llarg de la vida esperada de l'instrument financer (o, quan sigui adequat, en un període més curt) amb l'import net en llibres de l’actiu financer o del passiu financer. Per a calcular el tipus d'interès efectiu, una entitat ha d'estimar els fluxos d'efectiu tenint en compte totes les condicions contractuals de l'instrument financer (per exemple, pagaments anticipats, rescats i opcions similars), però no tindrà en compte les pèrdues creditícies futures. El càlcul ha d'incloure totes les comissions i punts bàsics d’interès, pagats o rebuts per les parts del contracte, que integrin el tipus d'interès efectiu, així com els costos de transacció i qualsevol altra prima o descompte. Es presumeix que els fluxos d'efectiu i la vida esperada d'un grup d’instruments financers similars poden ser estimats amb fiabilitat. No obstant això, en aquells casos rars en què aquests fluxos d'efectiu o la vida esperada d'un instrument financer (o d'un grup d’instruments financers) no puguin ser estimats amb fiabilitat, l'entitat haurà d'utilitzar els fluxos d'efectiu contractuals al llarg del període contractual complet de l'instrument financer (o grup d’instruments financers).  

tipus d'interès implícit en l'arrendament
Tipus de descompte que, a l'inici de l'arrendament, produeix la igualtat entre el valor actual total dels pagaments mínims per l'arrendament i el valor residual no garantit, i la suma del valor raonable de l’actiu arrendat i qualsevol cost directe inicial de l'arrendador.  

tipus d'interès imputat
El que millor es pugui determinar entre el tipus que preval per a un instrument similar d'un emissor amb una qualificació creditícia similar, o el tipus d'interès que permet igualar l'import descomptat del nominal de l'instrument utilitzat i el preu al comptat dels béns o serveis.  

tipus d'interès incremental dels préstecs de l'arrendatari
Tipus d'interès que l'arrendatari hauria de pagar en un arrendament similar o, si no fos determinable, el tipus en el qual incorreria si demanés prestats, en un termini i amb garanties similars, els fons necessaris per a comprar l’actiu.  

tipus d'interès monetari
Interès real al qual s'afegeix la taxa d'inflació. És el tipus d'interès usual en qualsevol contracte d'inversió o finançament. És sinònim de ”tipus d'interès nominal”.  

tipus d'interès nominal
Interès real al qual s'afegeix la taxa d'inflació. És el tipus d'interès que figura en qualsevol contracte d'inversió o finançament.  

tipus d'oferta interbancària
Tipus d'interès al qual les entitats de crèdit es presten els seus excessos de liquiditat en una plaça, una moneda i per a un termini determinats.  

tipus de canvi
Expressió del preu d'una moneda respecte a una altra.  

tipus de canvi ajustable
Tipus de canvi entre divises que s’ha de mantenir dins uns marges.  

tipus de canvi central
Nivell de referència per a les fluctuacions possibles del tipus de canvi d'una moneda subjecta a la disciplina d'un sistema internacional.  

tipus de canvi central bilateral
Nivell de referència per a les fluctuacions possibles del tipus de canvi entre dues monedes vinculades.  

tipus de canvi de comptat
Tipus de canvi utilitzat en les transaccions amb lliurament immediat.  

tipus de canvi de tancament
Tipus de canvi al comptat a la data del balanç.  

tipus de canvi fix
Tipus de canvi invariable entre dues monedes vinculades o entre una moneda i l'or.  

tipus de canvi flotant
Tipus de canvi lliure, resultant de la interacció entre les forces de l'oferta i la demanda en el mercat.  

tipus de canvi lliure
Tipus de canvi resultant del lliure joc entre l'oferta i la demanda. És sinònim de “tipus de canvi flotant”.  

tipus de descompte
1. Tipus d'interès que cobren els bancs pel descompte d’efectes comercials.  
2. Tipus d'interès utilitzat per a calcular el valor actualitzat d'una renda o d'uns fluxos de caixa.  

tipus de dipòsit
Tipus d'interès pagat als clients de passius per la col·locació dels seus dipòsits en una entitat financera.  

tipus del mercat monetari
Tipus d'interès practicat en el mercat de diner que serveix de referència per al càlcul d'altres tipus d'interès.  

tipus de redescompte
Tipus d'interès que el banc central cobra a les entitats de crèdit pel descompte dels efectes comercials que aquestes prèviament han descomptat als seus clients.  

tipus diari
Tipus d'interès registrat en les intervencions que duu a terme quotidianament el banc central en el mercat amb títols de deute públic de la seva cartera.  

tipus interbancari
Tipus d'interès al qual les entitats de crèdit es presten el diner o altres actius financers en el mercat interbancari de dipòsits.  

tipus preferencial
Tipus d'interès que apliquen les entitats de crèdit als seus millors clients i que serveix de referència per a calcular els diferents tipus per a la resta de clients.  

tipus variable
Tipus d'interès que passa per revisions periòdiques, normalment anuals, de conformitat amb un tipus de referència que es defineix en el contracte de préstec o crèdit.  

TIR
Acrònim de taxa interna de rendibilitat.  

títol
Document amb valor jurídic en el qual s'atorga un dret o s'estableix una obligació.  

títol al portador
Títol que atorga un dret, o estableix una obligació, al seu tenidor, que és el seu propietari sense que hi figuri el seu nom.  

títol de crèdit
Document en el qual la part signatària reconeix un deute davant un creditor i s'obliga a pagar-lo juntament amb els interessos corresponents.  

títol de crèdit al portador
Document de deute en el qual no figura el nom del deutor. No és necessari que hi figuri la clàusula 'al portador'.  

títol de crèdit nominatiu
Document de deute expedit a favor d'una persona transferible per endós a una altra.  

títol de deute
Document que representa una obligació de pagament de capital i interessos per part de la societat emissora en una data de venciment determinada.  

títol de renda fixa
Valor mobiliari amb rendibilitat constant i independent dels resultats de la societat emissora. Els més característics són els bons i les obligacions.  

títol de renda variable
Valor mobiliari la rendibilitat del qual depèn dels resultats obtinguts per la societat emissora i de la seva política de distribució de beneficis. L'exemple més característic són les accions.  

títol executiu
Document dotat de força executiva, ja sigui públic o privat.  

títol hipotecari
Qualsevol dels documents següents: bons hipotecaris, cèdules hipotecàries o participacions hipotecàries.  

títol lucratiu
El que procedeix d'actes com ara la donació o el llegat, que no tenen commutació recíproca.  

títol negociable
Títol que pot ser comprat o venut.  

títol nominatiu
Títol en el qual consta expressament el nom del titular.  

títol onerós
El que implica prestacions recíproques entre els que l’adquireixen i els que el transmeten.  

títol opcional
Document emès en sèrie i col·locat entre els inversors que atorga a l’adquirent el dret a comprar títols de l'emissor.  

títol renovable
Títol la vigència del qual pot perllongar-se una vegada arribat al seu venciment.  

títol valor
Títol de propietat o representatiu d'un crèdit o obligació que és negociable i fungible, per la qual cosa pot cotitzar en la borsa de valors.  

titular
1. Persona física o jurídica que posseeix un títol, document o dret.  
2. Persona física o jurídica al nom de la qual s'obre un compte bancari.  

titularitat conjunta
En referència a un dipòsit a la vista, titularitat que permet la disponibilitat del saldo o la realització d'altres operacions amb la signatura, com a mínim, de dos dels titulars.  

titularitat indistinta
En referència a un dipòsit a la vista, titularitat que permet la disponibilitat del saldo o la realització d'altres operacions a diverses persones de manera independent.  

titulització
Transformació d'un actiu no negociable en un títol negociable en el mercat secundari.  

titulització hipotecària
Emissió de títols per part de les entitats de crèdit que han concedit crèdits hipotecaris que representen participacions en aquests crèdits, per la qual cosa els inversors obtenen d'ells una renda fixa.  

top
En l'anàlisi xartista, part més alta assolida per la corba de cotitzacions abans que comencin les baixades.  

topall
1. Límit màxim.  
2. En el context de les variables econòmiques, punt que és difícil de superar.  

top arrodonit
En l'anàlisi xartista, figura que es forma lentament i que es caracteritza pel moviment de la corba de cotitzacions en màxims gairebé horitzontal, amb un volum elevat de contractació, i que indica una tendència baixista.  

TPV
Terminal punt de venda. Mecanisme utilitzat per determinats establiments comercials amb la finalitat de realitzar el cobrament per les vendes dels seus productes, i que permet al comprador l'ús de targetes de pagament.  

tractament de transparència
Assignació dels actius subjacents a la categoria de risc oportuna.  

tràfic de perfeccionament actiu
Règim duaner utilitzat per a fomentar les exportacions que consisteix en l'eliminació del pagament dels drets aranzelaris sobre alguns productes importats que s’utilitzen en l'elaboració dels béns exportats.  

tram
En el context creditici, cada una de les parts en què es divideix o es pot dividir una operació creditícia, que tenen les mateixes característiques.  

trampa de liquiditat
Situació que es produeix en el mercat monetari quan els tipus d'interès estan molt baixos i els inversors decideixen guardar el seu diner i no invertir.  

transacció
Operació mercantil o financera de compra, venda o, més rarament, de barata.  

transacció amb pagaments basats en accions
Operació en la qual una entitat rep béns o serveis com a contraprestació d'instruments de patrimoni d'aquesta entitat (incloent accions o opcions sobre accions), o adquireix béns i serveis incorrent en passius amb el proveïdor d'aquests béns o serveis, per imports que es basen en el preu de les accions de l'entitat o d'altres instruments de patrimoni de la mateixa entitat.  

transacció amb pagaments basats en accions liquidada en efectiu
Operació amb pagaments basats en accions en la qual l'entitat adquireix béns o serveis incorrent en un passiu per a transferir efectiu o altres actius al subministrador d'aquests béns o al prestador d'aquests serveis, per imports que estan basats en el preu (o en el valor) de les accions de l'entitat o d'altres instruments de patrimoni d’ella.  

transacció amb pagaments basats en accions liquidada mitjançant instrument de patrimoni
Operació amb pagaments basats en accions en la qual l'entitat rep béns o serveis com a contraprestació d'instruments de patrimoni de la mateixa entitat (incloent accions o opcions sobre accions).  

transacció amb parts relacionades
Transferència de recursos o obligacions entre parts relacionades, amb independència que es cobri un import o no.  

transacció de venda amb arrendament posterior
Operació de venda d'un actiu i posterior arrendament de l’actiu entre les mateixes parts. Les quotes de l'arrendament i el preu de venda són usualment interdependents, ja que es negocien simultàniament.  

transacció en moneda estrangera
Operació nominada en una moneda estrangera o que ha de ser liquidada en aquesta moneda.  

transacció prevista
Operació futura anticipada però no compromesa.  

transferència
1. Ordre de pagament, o seqüència d'ordres de pagament, realitzada amb l'objectiu de posar fons a la disposició del beneficiari.  
2. Transmissió de fons sense contrapartida realitzada per l'Estat o un altre organisme públic amb finalitats socioeconòmiques.  
3. Document en el qual es formalitza la transmissió de la propietat d'un títol nominatiu.  
4. Declaració per la qual l'exportador fa lliurament a l'importador d’una mercaderia abans del pagament dels drets de duana.  

transferència bancària
Ordre de pagament presentada davant una entitat de crèdit amb l'objectiu de posar fons a la disposició del beneficiari que en ella es consigna.  

transferència bancària per caixa
Ordre de pagament presentada davant una entitat de crèdit de la qual no cal ser client, amb l'objectiu de posar fons a la disposició del beneficiari que en ella es consigna, abonant l'import de l’ordre juntament amb les comissions bancàries corresponents en efectiu.  

transferència bancària per compte
Ordre de pagament presentada pel client d'una entitat de crèdit, amb l'objectiu de posar fons a la disposició del beneficiari que en ella es consigna, amb càrrec al compte que manté l’ordenant en l'entitat.  

transferència de fons
Transmissió d’efectiu o equivalents d'efectiu entre un ordenant i un beneficiari.  

transferència de fons transfronterera
Transmissió d’efectiu o equivalents d'efectiu entre un ordenant i un beneficiari situats en dos països diferents. Entre aquesta mena de transferències tenen una especial importància les remeses d'emigrants.  

transferència en espècie
Transferència de la propietat d'un actiu diferent de l’efectiu.  

transferència ferma
Transferència irrevocable i incondicional, amb la qual l’ordenant es descarrega de l’obligació de pagament.  

transferències corrents
Transmissió de fons sense contrapartida realitzada per l'Estat o un altre organisme públic amb finalitats socioeconòmiques i amb la qual es financen les despeses corrents del beneficiari.  

transferències de capital
Transmissió de fons sense contrapartida realitzada per l'Estat o un altre organisme públic que és destinada a finançar inversions del beneficiari.  

transformació de pòlissa
Modificació sol·licitada per l'assegurat durant la vigència de la pòlissa de la modalitat contractada, les seves prestacions o la seva durada.  

translació fiscal
Desplaçament de la incidència d'un impost d’una part de la població a una altra o ampliació a una part més àmplia de la mateixa població.  

transmissió
Traspàs d'un dret o una propietat per alienació, cessió o d'alguna altra forma.  

transmissió de l'objecte assegurat
Situació en la qual el bé assegurat es transfereix a una altra persona. Aquesta persona queda subrogada automàticament pel que fa als drets i obligacions contractuals de l'anterior titular.  

transparència financera, Llei de
Denominació abreujada de la Llei 4/2007, de 3 d'abril, de transparència de les relacions financeres entre les administracions públiques i les empreses públiques, i de transparència financera de determinades empreses.  

transparència fiscal
Règim especial mitjançant el qual una societat no tributa per l’impost sobre societats, sinó que els seus socis declaren els beneficis en les seves declaracions sobre la renda.  

traspàs
1. Cessió del domini d'un bé a una persona.  
2. Preu de la cessió d'un local comercial.  

traspàs automàtic
Ordre permanent donada per un client a l’entitat de crèdit perquè aquesta pugui traspassar periòdicament un import del seu compte corrent al seu compte d'estalvi o a algun altre dipòsit al seu nom.  

traspàs interior
Transferència de fons entre dos comptes bancaris que estan a nom del mateix titular i en la mateixa entitat.  

treball
Des del punt de vista econòmic, un dels factors de producció juntament amb la terra i el capital: millora el primer i genera el segon. Com a tal, es pot definir com l'activitat humana aplicada a l'obtenció de riquesa.  

tresoreria
Part de l’actiu disponible en efectiu o de liquiditat immediata o gairebé immediata.  

tresoreria ociosa
Tresoreria no necessària per a atendre obligacions a curt termini que es manté improductiva.  

Tresor Públic
Conjunt de recursos financers de l'Administració de l'Estat en diner, valors o crèdits pressupostaris i extrapressupostaris.  

triangle
En l'anàlisi xartista, figura d'equilibri sense tendència definida, formada per una resistència i un suport que convergeixen en un punt futur, amb el qual formen un triangle.  

triangle alcista
En l'anàlisi xartista, figura formada per un suport ascendent i una resistència horitzontal o ascendent que convergeixen en un punt futur, amb el qual formen un triangle ascendent.  

triangle baixista
En l'anàlisi xartista, figura formada per una resistència descendent i un suport horitzontal o descendent que convergeixen en un punt futur, amb el qual formen un triangle descendent.  

tribut
Obligació de pagament a les administracions públiques establerta per la llei i l'import de la qual es destina al sosteniment de les despeses que es produeixen de cara al compliment de les seves finalitats.  

triple hora embruixada
Denominació que rep en Wall Street el moment en el qual es duen a terme les liquidacions mensuals d'opcions sobre índexs, situació de marcada volatilitat.  

triple top
En l'anàlisi xartista, successió de tres màxims en la corba de cotitzacions. És una figura que indica un canvi de tendència, ja que si l'índex no ha aconseguit trencar la resistència és molt probable que els inversors comencin a vendre i els preus caiguin.  

trust
Reunió d'un conjunt de societats sota la direcció d'una d'elles.  

túnel
Estratègia emprada en els mercats de derivats que consisteix a adquirir una opció de compra i vendre una opció de venda, amb la qual cosa s’aconsegueix una zona de protecció davant baixades inesperades del mercat.  

turbulències financeres
Conseqüències d'una tempesta financera sobre els mercats.