Fes-te client de "la Caixa"
Vetllem per la nostra jubilació
Plans de pensions
Què és?
És un producte d’estalvi que permet obtenir condicions fiscals avantatjoses i disposar d’uns diners en el moment de la jubilació.
Quins elements cal tenir en compte?
Hi ha diversos plans de pensions per triar, segons el risc que es vulgui assumir en funció del rendiment esperat.
Un altre aspecte que cal considerar és el límit anual màxim d’aportacions i contribucions empresarials per fer en el conjunt de plans de pensions dels quals se sigui titular, que és de 10.000 euros l’any per a partícips de fins a 49 anys inclosos, i de 12.500 euros a partir dels 50 anys.
En el cas de partícips amb minusvalia física igual o superior al 65% o psíquica igual o superior al 33%, l’aportació anual màxima indicada per fer en el conjunt dels plans dels quals se sigui titular és de 24.250 euros.
Quins són els avantatges d’aquest producte?
Permet fer aportacions a favor del cònjuge, per un import màxim de 2.000 euros, sempre que no rebi rendiments del treball i d’activitats econòmiques superiors a 8.000 euros.
En cas de partícips amb minusvalia física igual o superior al 65% o psíquica igual o superior al 33%, les aportacions les podran fer tant el discapacitat mateix (amb el límit màxim de 24.250 euros) com les persones que tinguin una relació de parentiu en línia directa o colateral fins al tercer grau inclòs amb el partícip, així com el cònjuge o les persones que els tinguessin a càrrec seu en règim de tutela o acolliment (amb el límit màxim de 10.000 euros per persona). Les aportacions anuals màximes fetes a favor d’una persona amb discapacitat, incloent-hi les seves pròpies aportacions, no podran superar els 24.250 euros.
A més, els plans de pensions no tan sols es poden fer efectius per jubilació, sinó també per altres contingències: incapacitat, dependència severa o gran dependència o defunció, cas en el qual rebran la prestació del pla de pensions els beneficiaris designats. Els partícips també podran fer efectius els seus drets consolidats en els supòsits excepcionals de liquiditat, d’atur de llarga durada o de malaltia greu, en els termes previstos a la legislació vigent i al reglament del pla.
Quins beneficis obtindré?
L’estalvi fiscal que s’obté és de fins a un 52% al territori comú (fins a un 56% a Catalunya, fins a un 49% a Guipúscoa, i fins a un 45% a Àlaba i Biscaia).
A qui li pot interessar?
- A persones menors de 50 anys que puguin i vulguin anar estalviant a poc a poc per al dia de demà
- A persones de més de 50 anys que vulguin aprofitar una aportació màxima anual de 12.500 euros
-
A persones que vulguin fer aportacions a favor dels més propers:
- Cònjuge que no tingui rendiments del treball i d’activitats econòmiques superiors a 8.000 euros.
- Persones discapacitades amb les quals tingui una relació de parentiu en línia directa o colateral fins al tercer grau inclòs.
Entitat dipositària: entitat responsable de la custòdia i el dipòsit dels valors mobiliaris i altres actius financers integrats en els fons de pensions.
Entitat gestora: entitat encarregada de gestionar i administrar el patrimoni del fons.
En el nostre cas, l’entitat gestora forma part d’un grup de societats en què la societat dominant és la societat dipositària, que té la majoria dels drets de vot i la facultat de nomenar i destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració.
Quan puc contractar un pla de pensions? El puc contractar encara que ja estigui jubilat?
Un pla de pensions es pot contractar en qualsevol moment, però si el partícip contracta el seu primer pla de pensions quan ja estigui jubilat, les aportacions que hi faci es destinaran a defunció o a dependència.
A partir de l’accés a la jubilació, el partícip podrà seguir fent aportacions al pla de pensions per a la cobertura de jubilació. Una vegada iniciat el cobrament de la prestació per jubilació, les aportacions només es podran destinar a defunció i dependència (severa o gran dependència). No obstant això, els partícips jubilats amb anterioritat a l’1 de juliol de 2006, i que haguessin fet aportacions des de la jubilació fins a l’1 de gener de 2007, destinaran aquestes aportacions per a defunció. Els jubilats a partir de l’1 de juliol de 2006, podran rebre aquestes aportacions com a conseqüència de la jubilació.
Quins són els avantatges fiscals d’un pla de pensions?
En el moment de fer la declaració de la renda, les aportacions que s’hagin fet a un pla de pensions redueixen la base imposable general de l’IRPF.
El límit màxim de reducció és conjunt per a tots els instruments de previsió (plans de pensions, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial, empresarial, assegurances que cobreixin exclusivament el risc de dependència, així com Mutualitats de Previsió Social) sent la menor de les quantitats següents, tenint en compte que la base imposable general no podrà ser negativa:
- L’import de les aportacions fetes (que estan limitades a 10.000 euros anuals fins als 49 anys i a 12.500 euros anuals a partir dels 50 anys).
- El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques rebuts individualment durant l’exercici. A partir dels 50 anys, aquest percentatge serà del 50%.
Si el partícip no té rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques o són inferiors a 8.000 euros, el seu cònjuge li podrà aportar fins a 2.000 euros i es podrà reduir a la base imposable general l’aportació feta.
Un altre avantatge és que les quantitats aportades que no s’hagin pogut reduir es podran reduir durant els cinc exercicis següents.
Si moro o quedo invàlid, qui serà el beneficiari del meu pla de pensions?
Els plans de pensions admeten la designació lliure de beneficiaris en cas de defunció del partícip, o del beneficiari si la prestació així ho determina. En cas que s’esdevingui la contingència d’incapacitat, el beneficiari serà el propi partícip.
Quan i com podré rebre els estalvis que inverteixi en un pla de pensions?
En general, l’objecte d’aquest producte d’estalvi és que el partícip obtingui un capital o una renda en el moment de la jubilació, però el pagament de la prestació es podrà rebre també, si és el cas, en produir-se qualsevol de les contingències cobertes pel pla (jubilació, incapacitat, defunció, dependència severa o gran dependència) o en els supòsits excepcionals de liquiditat: atur de llarga durada, o malaltia greu.
Pel que fa a la manera de rebre’l, el partícip o els seus beneficiaris triaran l’opció que els convingui més:
- En forma de capital: es cobren tots els drets consolidats acumulats en forma de capital únic.
- En forma de renda financera: consisteix en una renda l’import i la periodicitat de la qual (mensual, trimestral, semestral) decideix el client i que s’abona fins a la finalització del saldo acumulat. En qualsevol moment es pot fer una liquidació total del saldo que queda pendent o anticipar-ne una part.
- En forma mixta: se’n cobra una part en forma de capital i una altra en forma de renda financera.
- En forma de renda assegurada o d’assegurances: hi ha la possibilitat de cobrar una renda vitalícia, a una o dues vides i amb assegurança de vida o sense. A més, si es vol, es pot optar per contractar una renda durant un període de temps determinat, però sense capital de defunció. Aquesta forma de cobrament no es permet per a la contingència d’incapacitat i dependència severa o gran dependència.
- En forma de pagaments sense periodicitat regular.
VidaCaixa, SA d’Assegurances i Reassegurances, entitat gestora i promotora dels plans de pensions “PlanCaixa”. Inscrita en el RM de Barcelona, tom 8402, llibre 7653, secció 2a, foli 128, full 97107, NIF A-58333261. Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, entitat dipositària dels plans de pensions “PlanCaixa”. Inscrita en el RM de Barcelona, tom 20397, foli 1, full B-5614, amb el número 3003. NIF G-58899998.